Parròquia de Sant Vicenç màrtir, Sant Vicenç dels Horts
Parròquia de Sant Vicenç màrtir,Sant Vicenç dels Horts

INFORMACIONS

 

*Càritas Interparroquial (+)

 

* Fer donatius a la Parròquia a través de "bizum" (+)

 

*cursets pre-matrimonials (+)

 

* Resum Econòmic any 2023 (+)

 

*Fulls Dominicals del Bisbat de l'any actual i anteriors (+)

 

*Montserrat TV (+)

 

*Montserrat ràdio (+)

 

*Ràdio Estel en directe (+)

 

Goigs a Sant Roc de Sant Vicenç dels Horts en format .pdf
goigs Sant Roc.pdf
Documento Adobe Acrobat [643.1 KB]

SANT  ROC

VOT DE POBLE DE SANT VICENÇ DELS HORTS

Nascut a Montpeller, al Llenguadoc, segurament cap a l’any 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en que es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa durant aquells temps tan durs. Va morir quan encara no havia complert els quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contar la pesta i altres epidèmies.

Fins aquí el breu resum del  nostre sant, molt invocat a casa nostra.

 

 Encara que, aquest any, s’escau en diumenge la festa del nostre sant, no obstant seguint el camí fet d’altres anys, celebrarem la seva memòria especialment els dies  5 i 6 del proper mes de setembre. Festes populars el dia 5 i  el dia 6, diumenge, una  caminada fins a l’ermita del sant i veneració de la seva imatge.  Al mateix temps, a la nostra església parroquial: a les 12h: la missa solemne dedicada al sant, cant dels goigs i veneració de la seva imatge i ofrena a tots els feligresos del pa beneit.

 

RETALLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA:

Full parroquial  n.49 del 9 de desembre de 1945:

“Hoy, en todas las Misas, los feligreses harán su ofrecido Voto a San Roque, Patrón contra la Peste, prometiéndole edificar una Capilla a él dedicada si por sus méritos e intercesión alcanza del Señor que cese ya y termine la tan triste epidèmia de tifus por la que atraviesa nuestro queridos pueblo. El Señor y el Santo acepten compasivos el voto de nuestro Pueblo”.

 

Full parroquial del 17 de febrer de 1946:

“”En el predio de D. José Mallol Casanovas, y cerca de su casa solariega llamada de “Ca’n Mallol de Muntanya”, construiremos enseguida la Ermita en terreno propio cedido generosamente (y bajo escritura públca) al pueblo de San Vicente,para el culto perpéto de san Roque.

Hoja dominical ,haciéndose eco de los  sentimientos de todos los vecinos i el propio Cura-Ecónomo, se honra en dar públicamente las gracias al Alcalde  de esta población, Sr. José Mallol Casanovas”

 

MN. JOAN TOUS:  15 d’agost de 1948,

... aquell Vot de Poble en l’Ermita de Sant Roc que aniré jo a complir, obligatòriament, per última vegada. Permeteu que vos recordi que sempre heu de  santificar aquell dia, i que no podeu canviar el fet i el nom de “Vot de Poble”, pel d’un senzill i vulgar aplec...són les paraules de Mn. Joan Tous en el seu sermó de comiat a Sant Vicenç dels Horts.

 

Full parroquial del dia18 d’agost de 1946:

“Hoy, a las ocho y media, saldrá la Procesión que llevarà la nueva imagen de San Roque a la Ermita del Santo, que le ha edificado el pueblo en cumplimiento del voto que le hizo después que cesó la epidèmia que azotaba nuestro pueblo.

Ya en el lugar llamado de Ca’n Mallol de la Muntanya, Misa solemne cantada por el pueblo y el Orfeón, sermón por el Padre Salvador Vilarrubias, C.M.F. y gozos del  Santo. Drante la Santa Misa se repartiran los Panes benditos de San Roque”.

Abans, però de la Santa Missa,  fou beneïda l’Ermita pel sr. Ecònem de grata memòria, Mn. Joan Tous, qui va escriure els goigs del Sant amb la música del Sr.Francesc Carbonell.

Mn. Joan Tous, ecònomo

 

EL CONSELL PARROQUIAL: (ANY 1996)

Amb motiu del 50è aniv. de la Capelleta de Sant Roc, amb el  criteri del Consell Parroquial vam aprovar pujar a l’Ermita del Sant, per fer-ne festa, cada dos anys, i celebrar-ne memòria a la mateixa parròquia els anys intermedis.

Així doncs , entre el 1996 i l’actual 2015, hi hem celebrat 10 Aplecs, amb l’Eucaristia solemne, amb botiferrades,  amb sardanes, amb els cants de l’orfeó, etc.

 

Enguany ,com ja hem dit: a la nostra parròquia els dies 5 i 6 de setembre propers.  Ja són coneguts els actes pels programes repartits-

Mn. Mateu Santacana

50 ANYS DE L’ERMITA DE SANT ROC

 

 

El dia 16 d’agost de 1996, fa 50 anys de la construcció de l’ermita de Sant Vicenç. Mig segle. Mig segle ple d’història, fonamentada en uns costums, uns fets i un vot de poble, que Sant Vicenç dels Horts no pot oblidar ni pot defugir del seu passat

.

Per saber més i aprofundir en el fet de “Sant Roc” ens hem dirigit al Sr. Francesc Mélich (el Sisquet de Cal Lloques) que és una de les  persones que van formar la comissió per fer l’ermita i que van organitzar el Vot del Poble i l’aplec a Sant Roc, i és, també, el darrer supervivent d’aquests.

 

A casa seva ens ha rebut amb la seva dona, la Roseta, i pausadament, de forma concisa i sobretot envoltat pel mantell de la seva fe cristiana, ens explica el que sap i recorda.

 

A l’any 1945 i també al 1946, Sant Vicenç es veié colpit per una greu malaltia que de forma sobtada i sense mirar si eren joves o grans, rics o pobres anava atacant a molta gent fins a la mort. Tenia llavors el nostre poble uns dos mil habitants. La situació actual de llavors era molt diferent de  la d’ara, tant en serveis, com en condicions de vida, com en costums. Moltes cases del poble no tenien aigua corrent; bevien aigua de pous o de fonts públiques. Moltes famílies no rentaven la roba a casa seva, sinó als rentadors públics que eren situats a la part baixa del poble, vora el rec. L’any 1945 va ser molt sec; les aigües del pous van baixar molt i l’aigua, tant la dels pous com la de les fonts, podria ser que no fos prou bona. També es diu que podria ser que algú  portés el tifus i ho encomanés; el fet és que per una causa o altra es va declarar a Sant Vicenç, i amb molta gravetat, el tifus. Aquesta és una malaltia infecciosa la qual produeix una febre intensa que continua amb deliri, produeix una prostració profunda i pot arribar a la mort sense un tractament adequat. Se la coneixia vulgarment com la pesta. La medicina d’aquell temps no tenia prou mitjans per curar-ho, i qui l’agafava tenia moltes possibilitats de morir en pocs dies. Sant Vicenç tenia llavors dos metges, el Dr. Lagunilla i el Dr. Martí (el Sr. Antón), que feien tot el que podien i sabien  per salvar a la gent, fins al punt de posar en perill la pròpia vida i al igual que la del rector del poble Mn. Joan Tous.

 

El fet és que van morir 33 persones per causa d’aquestes febres. La gent de Sant Vicenç es veia incapaç de sortir-se’n i la medicina no tenia solucions. La gent es preguntava: demà em tocarà a mi?. Inclòs es va prendre la decisió de no tocar a morts les campanes del campanar, per no atemorir als malalts. Moltes de les famílies de Sant Vicenç tenien parents i amics que ja havien enterrat. I no es veia solució perquè els malalts augmentaven així com els morts. Mn. Joan Tous ,home d’una gran fe, a més d’ajudar espiritualment i materialment als més necessitats, en el que podia,  proposava pregàries i oracions  a tots els Sants des de la trona de l’Església i especialment a Sant Roc. El diumenge 9 de desembre de 1945, a totes les misses, i amb l’església plena ,des de la trona demanà a Sant Roc intercessió perquè detures aquella pesta, prometent que si així era, el poble de Sant Vicenç aixecaria una ermita en senyal d’agraïment, fent així el Vot de Poble. I en pocs dies la malaltia començà a baixar, els malalts es curaven i les morts per aquest motiu s’acabaven. A la setmana següent ja es va decidir tornar a tocar-les campanes veient  que la malaltia s’anava enretirant. I , és clar, s’havia de complir el que es va prometre: El Vot de Poble. Mn. Joan, de seguida, es va posar a treballar perquè es complís el que s’havia promès. Cridà a sis persones un diumenge a la tarda cap al vespre  i els va dir : “als Sants i minyons no els prometis si no els dons”. La pesta s’ha acabat: per tant, hem de fer l’ermita.” Aquestes sis persones eren en Francesc Sanou, en Fèlix Casanovas (el Fèlix de Cal Groc), en Joan Badosa (el Joan de Cal Ganyada), en Pepe López, en  Francesc Perals (el Sisquet Porrius) i en Francesc Mélich (el Sisquet de Cal Lloques). Perquè Mn. Joan Tous va cridar a aquestes  persones i no a altres?.

 

El Sisquet no ho sap; el que si que sap és que ells ho van prendre amb il·lusió i es van agafar la feina aquesta amb moltes ganes de fer-ho bé. El primer - els va dir - és trobar un terreny on fer l’ermita. Van parlar, van veure possibilitats; el Joanet de cal Ganyada va oferir un terreny seu a la font del Saltador, el Sisquet a Can Pujador, però al cap de vuit o deu dies el Josepet de Can Mallol de la Muntanya donava un terreny al costat de la masoveria per fer-la. Va semblar bé aquest terreny pel lloc i pel fet d’estar a prop de la masoveria. Tot seguit es va començar a demanar pressupostos i es va trobar a Baldiri Boloix que per unes nou mil pessetes faria l’ermita condicionat a que els de la comissió fessin el transport del material; com que els demés no tenien carro, quasi tot el material (sorra del riu, obra de la bòbila de Pallejà, ciment etc.) el van pujar el Joanet i el Sisquet. Però també calia recollir diners per poguer-la fer. Mn. Joan els va dir: “ara cal trobar el diners per pagar-la” . I va proposar que els de la comissió, de dos en dos, passessin per totes les cases del poble a demanar aportacions dineràries..

 

El Sisquet recorda que ell i el Joanet van començar de cal Manyà fins al Serral i van recollir unes sis mil pessetes...De l’imatge de Sant Roc se’n va encarregar Mn. Joan Tous. L’ermita es va inaugurar el 16 d’agost de 1946, solemnement amb una missa i la processó que sortint de l’Església de Sant Vicenç es va pujar l’imatge fins a l’ermita que aquell dia s’inaugurava.. Va pujar-hi molta gent del poble, quasi tots, perquè tothom tenia en el seu pensament el donar gràcies per haver-se pogut alliberar d’aquella malaltia tant maligna. Aquell dia, amb processó i la Missa Solemne cantada per l’Orfeó, amb el repartiment de pans beneïts; es va fer el primer aplec a Sant Roc. A partir del següent any va haver-hi sardanes amb cobla, en dues audicions una al matí i l’altra a la tarda i els de la comissió se’n van encarregar de pujar-hi síndries i melons que van anar a buscar al Born, i també begudes (gasoses, litinés, sifons, llimonades, zuavos ...) Tot això es venia i el benefici servia per pagar la festa i la cobla; i també es beneïen panets que la gent del poble adquiria. A més, en Josep Sagristà venia, en una paradeta, ciris, estampes, records i medalles. Els de la comissió que havien estat tot el dia amb un taula d’uns quatre metres, venent els melons, síndries i les begudes; a l’hora de dinar ho feien a la masoveria. La gent del poble, molts, es repartia per la muntanya i en les vinyes i amb família, feien el dinar. A l’era de davant de l’ermita es feien les sardanes. I cap al tard tothom, tornava cap al poble. Des de 1946, cada any, pels voltants del dia de Sant Roc (el diumenge abans i el següent) es convocava l’aplec i tot el poble pujava de forma festiva i amb fe a complir el Vot del poble, que era el de donar gràcies a Sant Roc per alliberar-nos de la pesta.

 

 

La festa de Sant Roc ha estat per Sant Vicenç, i durant una època, una gran festa. El temps ho oblida tot, però una cosa com això no es pot deixar mai. Ara no es puja a fer l’aplec a Sant Roc, però encara hi queda encesa la flama a Sant Vicenç. Cada any, al carrer Barcelona, i davant la petita capella d’aquest Sant, es recorda el vot del poble i es fan activitats culturals i de lleure.

 

 

Quan Mn. Joan Tous va marxar de Sant Vicenç va escriure una carta de d’acomiadament dels vicentins; en un apartat de la mateixa diu “ Més, recordem sobretot aquella tribulació màxima, aquella pesta maligna que anava segant sense pietat tantes vides precioses..., en la qual, tant a mi com als vostres savis metges va faltar poc per caure-hi malalts, seguint l’exemple de l’Apòstol quan deia: Qui de vosaltres ha emmalaltit, sense que jo també m’hagués enfebrat?. Allà està aquell Vot de Poble en l’Ermita de Sant Roc que el propvinent diumenge aniré jo a complir, obligatòriament, per ultima vegada. Permeteu que vos recordi que sempre heu de santificar aquell dia, i que no podeu canviar el fet i el nom de “Vot de Poble”, pel d’un senzill i vulgar Aplec”

 

 

El que sí que és cert, i coincideix amb l’història, és que als pocs dies de prometre que es faria l’ermita en cas de marxar la malaltia, aquesta va remetre i es va acabar.

 

 

Sant Roc és un Sant que no tant sols a Sant Vicenç va fer el miracle. Per tot Europa s’hi troben ermites, invocacions, esglésies donant gràcies a aquest Sant perquè fa ver el miracle de fer fora la pesta. Sant Vicenç això no ho pot ni deu oblidar-ho. El Sisquet quan acabàvem la conversa ho repetia: no hem d’oblidar mai aquest vot i el de fer el possible perquè segueixi viu al poble i al cor dels vicentins.

 

 

 

Miquel Font (L’àngel Serafí ) 1996

ANÈCDOTES DELS DIFERENTS APLECS A SANT ROC

 

 

 

Mn. Mateu ens ha deixat tota una sèrie de documentació i papers que es conserven a la Parròquia dels aplecs a Sant Roc des del seu inici fins 1970. Aquí seguit  expliquen diferents fets curiosos que ara ja són història i que a la vista del temps passat mereixen un petit comentari, pel seu fet interessant o per la diferència amb els temps actuals.

El primer aplec després de l’any 1946 va ser el 1947. Va venir la Cobla Brugués que va costar 750 pessetes. Aquell any es van recaptar 2.610 pessetes, i amb la nota, diu “calderilla 42 pessetes, rubias 20 pessetes i la resta en paper”. Com a fet curiós, és que es va aprofitar el paper on es van fer els comptes: es tracta d’una papereta de votació i al dors imprès diu textualment: “ ¿Ratifica con su voto el proyecto de Ley sobre Sucesión en la Jefatura del Estado, aprobado por las Cortes Españolas en siete de junio de mil nuevecientos cuarenta y siete? Era la primera votació de l’època de Franco ! Aquest any, amb la recaptació de la Festa, no es va poder pagar tota la despesa: es va quedar a deure la meitat de l’import de la compra del pa beneït, el qual no es va pagar fins l’any vinent després de la Funció “Foc Nou” a benefici de la Festa de Sant Roc.

 

 

A l’any 1948 a més de dues audicions de Sardanes per la cobla Brugés (valia la Cobla 800 ptes més 36,37 de la societat d’autors), el dia 22 agost de 1948, (una al matí i l’altra a la tarda), va haver-hi jocs infantils, la Missa, al Matí; el Rosari, a la tarda; la recitació del poema a Sant Roc d’en Mn. Joan Tous i l’estrena de la sardana “A Sant Roc” d’en Blay, el qual va cedir els drets d’autor a favor de l’ermita. Aquest any van sobrar diners: van quedar pel Fons 265 pessetes.

L’any 1949, es va celebrar el 21 d’agost. El programa, igual com tots els d’aquella època, és redactat en castellà i l’aplec té el mateix contingut que l’any anterior i posteriors. Aquest any, el Sr. Arizón va fer fotografies a qui ho sol·licités, cedint els beneficis de la venda al fons de l’ermita. Les fotos valien 6 pessetes cada una i es van vendre 111. S’anuncià en aquest programa, igual que en els anteriors i posteriors, que en cas de mal temps, les sardanes es farien al Centre Catòlic. Aquest any es van vendre 24 ciris, 10 medalles i 15 goigs.

 

 

L’any 1950 va ser de molta sequera; inclòs en el programa es fa esment i es dona gràcies a Sant Roc perquè no ens acosa cap epidèmia. El pa beneït valia 2 pessetes i aquest any es demana als sardanistes que adquireixin una contrasenya per poder ballar i es demana que ningú deixi d’adquirir-la. Durant aquests anys encara s’anava pagant l’ermita, no tant sols l’obra, sinó treballs de manyà (reixes, creu), de fuster (bancs, porta etc.) A més la plaça s’adornava amb guirnaldes de verd que feien en J. Sagristà i en J. Badosa. Fer els programes costaven  178,75 pessetes.

Cada any, en els programes, s’hi posava un text explicatiu; a l’any 1951 deia “Y se desborda la multitud después de la sardanas, con regocijo, buscando el árbol acogedor donde poder comer al arullo de mil voces, de mil cantos que van y vienen al ritmo de la alegria propia de este Aplec de Sant Roc, unos con un melón o una sandia bajo el brazo, otros con refrescos o un cántaro lleno de agua riquísima, extraida con la nueva bomba, instalada para tal fin, evitando así las molestias del famoso cubo”

 

 

En Narcís Lunes hi incloïa aquesta poesia:

UN BOCI DE CEL

No vens a l’Ermita?

Pugi, bon fidel!

Es tota petita:

un bocí de Cel.

Es el Vot d’un poble

que plorà i sofrí.

Brinda-li el cor noble:

empren el camí!

Que Sant Roc t’espera

per servir-te el Pa.

Puja la drecera!

Sents el campanar ?

Es la blanca Ermita

que el crida al seu Cel.

Es tota petita:

entra-hi, bon fidel!

 

L’any 1951 la cobla va ser LA PRINCIPAL DE BARCELONA. I es va contractar de forma correcta amb el contracte de treball nº 588746, segellat per la C.N.Sindical de Barcelona.

 

L’any 1952, una dotzena de síndries valia 110 pessetes i una dotzena de melons 96 pessetes, una ampolla de coñac Terry, 28 pessetes i una d’anís del Mono, 35 pessetes.

 

Al 1954, en el programa s’explicà: “IMPORTANTÍSIMO este año, en atención a las personas que por su edad o estado de salud no podian subir a pié, les comunicamos que se ha ensanchado de tal manera la carretera            que conduce a Can Mallol de la Muntanya, que pueden subir por ella y con toda seguridad, incluso los auto-pullmans, de tan magnifica que ha quedado”

 

L’imatge de Sant Roc de la capelleta de la població es va haver de restaurar el 1955 en un taller de restauració al carrer Archs de Barcelona, cosa que anava lligada a un treball de restauració d’en Rafel Cos, consistent en posar un pany a la vidriera, arreglar el marc i el peu de l’imatge. Va fer un peu pel ciris amb suports  de ferro i també es va restaurar la caixeta de les ofrenes. En A. Moga va pintar  aquesta capelleta, i les obres de paleta les va fer en J. Tuset.

La Cobla la Principal de Barcelona va venir una colla d’anys a l’Aplec de Sant Roc, i als anys 50, es feien 1300 cartells anunciadors de l’aplec a dos colors que es repartien per pobles dels voltants de Sant Vicenç.

 

Al 1956 es venien unes estampes amb els goigs de Sant Roc al preu d’una pesseta cada una.

 

L’any 1957 després de la Missa Solemne, el 18 d’agost, es va fer la reunió Comarcal Diocesana d’Homes d’Acció Catòlica, aprofitant la festa i l’aplec.

 

Al 1959 ja es venien Coca Colas i Pepsi Colas ! Es van demanar 4 caixons de “Pepsis” i 3 de “Cocas” i només es va vendre un de cada.

 

A l’any 1958 no es va llogar cap Cobla pel seu elevat cost i es van tocar les sardanes  amb gramola. A l’any 1959 es va demanar a l’Ajuntament una subvenció per llogar una cobla indicant a l’instància que “el pasado 1958 se alquiló un aparato con sus respectivos altavoces lo cual resultó deficiente, ya que todos los asistentes a la fiesta y en particular los jóvenes salieron defraudados” i es va concedir una ajuda de 1.000 pessetes, però en canvi al 1961 es va denegar la subvenció “debido a la austeridad y economia que impone el importante plan de obras a desarrollar”

 

L’any 1960  ballar sardanes matí i tarda valia 25 ptes i les senyores gratis.

 

Fins l’any 1970 hi ha tota la documentació d’ingressos i despeses, cosa que es portava de forma molt acurada i puntual, amb un llibre registre i els comprovants de tots els pagaments, la qual cosa ens ha permès treure aquestes notes curioses de temps passats. L’aplec de Sant Roc va marcar una època, i em pregunto : seria possible tornar a recuperar l’aplec de Sant Roc ?

 Miquel Font (l’àngel Serafí)  1996


Llamar

E-mail

Cómo llegar