Parròquia de Sant Vicenç màrtir, Sant Vicenç dels Horts
Parròquia de Sant Vicenç màrtir,Sant Vicenç dels Horts
Sant Vicenç dels Horts
Parròquia de Sant Vicenç Màrtir
Horari de misses

Dilluns: 20.00h
Dimarts a divendres: 8.00h i 20.00h
Vigílies: 20.00h
Festius: 09.00h (bil), 12.30h

Adreça

Pl. Sant Jordi, 4-6
08620 - Sant Vicenç dels Horts

Telèfon

93 656 02 01

 

Parròquia de Sant Josep
Horari de misses

Dilluns i divendres: 19.30h (celebració de la Paraula)
Dimarts i dijous: 19.30h
Vigílies: 18.30h
Diumenges: 11.00h (Cs)

Adreça

c. Girona, 2 bxs
08620 - Sant Vicenç dels Horts

Telèfon

93 676 99 10

 

Parròquia de Sant Antoni de Pàdua
Horari de misses

Dimarts, dimecres i divendres: 20.00h (Cs)
Dijous: 20.00h
Vigílies: 20.00h i 21.30h (Camí Neocatecumenal)
Festius: 11.00h (Cs); 12.00h al Centro Amigos; 13.00h Capella Sant Antoni

Estiu (segons canvi d'hora oficial):
Vigílies: 20.00h i 22.00h (Camí Neocatecumenals)
Festius: 11.00h (Cs)

Adreça

c. Carme Llinàs, 1
08620 - Sant Vicenç dels Horts

Telèfon

93 656 16 55

Activitats Parroquials

 

  • TROBADA INICI DE CURS SEMINARI MENOR A LA NOSTRA PARRÒQUIA

Durant la jornada d’aquest diumenge tindrem la companyia dels adolescents que participen de l’experiència del Seminari Menor en Família i del Grup Samuel que s’organitza des del Seminari Menor del Seminari Conciliar de Barcelona, acompanyats pel seu formador i del rector del Seminari: Mn. Josep Mª Turull. En aquesta primera trobada de curs, participaran amb tota la comunitat cristiana de la missa de les 12:30h, i ens explicaran de que tracten aquestes activitats i el que s’hi realitza. Ens alegrem molt que vulguin compartir amb nosaltres aquest nou inici de curs. Sigueu benvinguts a la nostra parròquia de Sant Vicenç, màrtir!

 

  • BAPTISME DIA 16: Ha rebut el sagrament de la vida cristiana l’infant Eric Valverde Taronger. L’enhorabona i felicitació als pares!
  • 86è. ROMIATGE A MONTSERRAT

Tot és a punt per pujar a Montserrat en Romeria, seguint una llarga tradicó que arrenca del 1929. La Romeria té de tot: anar a Montserrat sempre ens ve de gust, fer vida de Romeria a les cel·les, convivència, participar en els actes comunitaris… vaga per tot! Però si cal remarcar un punt neuràlgic de la Romeria aquest és la Missa dominical. Gran moment de pregària comunitària, de comunió amb Crist, d’intercessió de Maria, de comunió entre nosaltres. Una Romeria ben plena de fe, de vida, de comunió fraternal!

 

  • DIUMENGE VINENT, AUTOCAR A MONTSERRAT I DINAR DE GERMANOR: Sortida: 7:15 de La Vinyala cap a la Plaça de la Vila i El Serral. Per inscriure-us, adreceu-vos a les parròquies.

 

  • INSCRIPCIONS DE CATEQUESI I CONFIRMACIÓ

Dimecres vinent, dia 20, de 17 a 19 hores de la tarda, al Casal. Últim dia.

  • REUNIÓ CATEQUISTES: Dijous, dia 21, a les 21h. a la rectoria.

 

  • DIJOUS, DIA 21, SANT MATEU: recordem i felicitem a Mn. Mateu.

El tindrem ben present en la nostra pregària. Per molts anys!

 

 

LA SÍNDROME DE COTARD

 

Fa mesos vaig parlar de la síndrome de Capgras, una patologia en la que els pacients veuen una persona estimada, com la seva mare, i reaccionen dient que s’hi assembla però que no ho és, que és una impostora.

La síndrome de Cotard encara és més singular. L'afectat per la síndrome de Cotard, que també és conseqüència d’haver patit un traumatisme cranial, creu que està mort, que és un mort vivent.

La seva convicció és tan potent que no serveixen de res els arguments racionals que se’ls donen per convèncer-los. Si se’ls pregunta, per exemple, si els morts sagnen, diran que no, i si se’ls punxa i veuen que sagnen, no reaccionaran admetent que no estan morts, sinó dient que els morts sí que sagnen.

La síndrome és coneguda des de finals del segle XIX, gràcies a un neuròleg francès que es deia Cotard, però només ara se’n saben les causes, gràcies a les recerques del neurocientífic indi Vilayanur S. Ramachandran. Ara se sap que aquests pacients tenen eliminades les connexions entre les àrees que processen els estímuls de tots cinc sentits i el seu cervell emocional. És a dir, res del que veuen, senten, toquen, degusten o oloren genera en ells una resposta emocional. La conseqüència és que se senten morts. Així de radical.

És un demostració impactant de la importància que tenen les emocions en l’experiència humana. I és un descobriment d’una transcendència enorme en molts àmbits de l’existència humana. Entre altres, en el de la fe.

Efectivament, la fe no pot estar mancada de creences, de conviccions, de rituals, però tot això ha d’estar connectat amb el nostre cervell emocional. En la fe, com en la vida en general, cal una experiència emocional per sentir-se viu, cal que allò important que es percep pels diferents sentits activi la nostra fibra emocional.

Si la vida religiosa incorpora creences, rituals i celebracions que no activen el cervell emocional, es converteix en una experiència buida. No n’hi ha prou a pensar en Déu, a creure en Déu. L’hem de sentir, l’hem d’experimentar, l’hem de viure.

 

Joan Ferrés Prats