PÒRTIC DE SETMANA SANTA

Diumenge vinent, amb el diumenge de Rams, comença la Setmana Santa. El títol d’un llibre recent de Fra Valentí Serra de Manresa “Passió per la Setmana Santa” retrata bé el que viu el poble creient arreu del món a través dels oficis litúrgics i els actes populars: la passió, mort i resurrecció del Senyor, és a dir, la Pasqua. A través del que celebrem fem ben viva la Passió del Senyor. Però aquest títol també em suggereix una altra “passió”: la passió dels vicentins per viure, per Setmana Santa, el drama sacre de diverses maneres. Ho diu el Capità a l’inici de l’Auto sacramental: “El poble de Sant Vicenç dels Horts, en els últims dies de Quaresma i quan ja s’albira el resplendor de la Pasqua, any rere any i segle rere segle, es reuneix per viure d’una manera tangible la Vida, Mort i Resurrecció de Nostre Senyor Jesucrist...” Una veritable passió del vicentins per viure una tradició.

Així, doncs, dues  “passions”: La que va viure el Senyor i la que viuen molts vicentins cada Setmana Santa. El meu desig és que no decaigui aquesta passió en els vicentins, Tant pel que fa a la fe com a les seves expressions populars.  Els temps van canviant, i tradicions molt arrelades en els pobles veiem com es desplomen davant situacions noves, moltes de les quals inviten a mirar endavant, donant per superat tot el que és antic. Cal saber destriar del passat el que és un “tresor” del que és “quincalla” . Un poble d’arrels mil·lenàries com és el nostre, no  pot  permetre’s  el  luxe de prescindir de tot  allò que li dona  una

fesomia pròpia.  De la mateixa manera que els edificis antics necessiten ser restaurats perquè aparegui la seva brillantor, així també crec que aquestes expressions religioses de les quals parlem necessiten renovació si volen mantenir viu el seu missatge. Francament crec que l’Auto sacramental, tal com s’escenifica avui, té una dignitat que mereix ser posada en relleu. La Processó de Penitents, pel seu caràcter popular, cal respectar-la en el seu fons, valorar i dignificar els diversos elements que la composen, i adaptar-la a les noves circumstàncies. El criteri del “sempre s’ha fet així” no ha de prevaldre. Ha de prevaldre que avui sigui una autèntica manifestació de fe popular, senzilla, amb la bellesa dels “misteris”, amb el silenci respectuós, amb els penitents anònims sota les cucurulles... adaptada a l’assistència de participants, a l’edat, etc.

Us invito ben cordialment a viure amb passió la PASSIÓ del Senyor. 

Mn. Antoni Roca