1 D’OCTUBRE: SANTA TERESA DE L’INFANT JESÚS

Vàrem ser a Lisieux fa poc més d’un mes, amb uns quants de la parròquia. Vàrem tenir ocasió de conèixer més de  prop aquesta santa (1873-1897) que va entrar al Carmel d’aquesta ciutat als quinze anys i moria allí a l’edat de 24 anys.

Hi anàrem amb la parròquia de la Puríssima Concepció, de Sabadell. Hi anàrem perquè aquest any el Papa ha declarat Any Jubilar de Teresa de Lisieux perquè enguany s’escau el 150 aniversari del naixement d’aquesta Santa, i els 100 anys de la seva beatificació (1923).

Em va impactar molt  poder celebrar l’Eucaristia en l’església del Carmel, on ella va viure i va morir... al llarg del viatge vàrem amarar-nos de les seves vivències que ella va deixar escrites en els seus Manuscrits Autobiogràfics.

La seva vida i els seus escrits proclamen que l’amor de Déu, més que una veritat misteriosa que cal creure, és una experiència real i concreta. Tant en les èpoques més favorables com en les etapes de sofriment, ella manté tota la seva confiança en el Déu que se li manifesta tendre i acollidor i convida tothom a seguir el mateix camí en la senzillesa de la vida de cada dia.

Els Manuscrits autobiogràfics són el testimoni personal de l’experiència de la jove carmelita descalça i el seu cant agraït a la misericòrdia de Déu. Amb un llenguatge espontani i directe, mostra com és possible de viure a fons l’Evangeli en qualsevol situació, sense necessitat de fets ni de dons extraordinaris. Publicats durant molt de temps amb el nom d’ ”Història d’una ànima”, els manuscrits teresians s’han convertit en una de les obres més llegides en el segle XX arreu del món.

Ara que fa més d’uns 125 anys des que la santa de Lisieux va “entrar a la vida”, trobo que la seva experiència i el seu missatge tenen la mateixa força i actualitat del primer dia.

Mn. Anton Roca