Parròquia de Sant Vicenç màrtir, Sant Vicenç dels Horts
Parròquia de Sant Vicenç màrtir,Sant Vicenç dels Horts

INFORMACIONS

* Fer donatius a la Parròquia a través de "bizum" (+)

 

* Resum Econòmic primer semestre 2021 (+)

 

*Fulls Dominicals del Bisbat de l'any actual i anteriors (+)

 

*Coronavirus: Informacions, actualitat, activitats,  retransmissió de misses per TV. i altres  (+)

 

*Montserrat TV (+)

 

*Montserrat ràdio (+)

 

*Ràdio Estel en directe (+)

 

Parròquia de Sant Vicenç mr.

Sant Vicenç dels Horts

* Com fer donatius a la Parròquia a través de "bizum" (+)

COMPRENDRE I VIURE LA PARAULA DE DÉU

La Setmana de Pregària per la Unitat i ara la setmana de la Bíblia ens ajuden a privilegiar el lloc central que ocupa la Paraula de Déu en l’experiència cristiana. Per a les Esglésies reformades tot el seu culte està centrat en la Paraula de Déu (la Bíblia) amb la subsegüent predicació i pregària. Per això en la seva majoria de temples el centre és l’ambó, el lloc de la Paraula, de la predicació. En canvi pels catòlics –i també ortodoxes- el centre és l’altar. Per tant el centre és l’Eucaristia. Però amb la renovació propiciada pel Concili Vaticà II, entre les vàries reformes litúrgiques es valora també el lloc de l’Ambó, el lloc de la Paraula. No és que copiéssim dels protestants, és que tornàvem a valorar el lloc de la Paraula, que mai no havia estat oblidada, però un xic arraconada. Sempre hi ha hagut en les misses unes lectures, però es deien en llatí, es deien des d’un cantó (dreta i esquerra) de l’altar... El Vaticà II ha parlat de dues taules:  l’ambó com la taula on es llesca el pa de la Paraula de Déu i l’altar com la taula on es llesca el pa de l’Eucaristia. Sabem que l’Eucaristia consta fonamentalment de dues parts, encara que lligades entre si: la litúrgia de la Paraula i la litúrgia pròpiament de l’Eucaristia. En la primera part el lloc central és l’ambó, des d’on es proclama la Paraula de Déu i la seva predicació. Tot això ho hem après, però la reforma no es pot quedar en canvis externs. Per això la pregunta és fonamental:  ¿Comprenem i vivim la Paraula de Déu? Aquí sí que encara hi ha un camp per córrer: comprendre i viure.

Comprendre: ¿que ens volen dir els textos que llegim a l’Església? D’on han sortit? ¿a qui anaven adreçats? Tot això sovint no se’ns pot

 

donar en l’estona de l’homilia. Requereix una catequesi bíblica i també una reflexió  i relectura del text per entendre el que se’ns diu. Per això cal preparar-se per a la Missa: llegir els textos, pregar amb els textos. Aquí hi té una importància gran el Lector. Si ell llegeix però no ho entén difícilment transmetrà el missatge. I ja no dic que entengui el missatge sinó que entengui el que diu, que ho digui bé, que no canviï el sentit de la frase, que no digui una paraula per una altra, que li doni l’entonació deguda, etc. I que ningú no em malinterpreti: tots sabem llegir bé, però altra cosa és llegir en públic (fer-se entendre) i encara una altra és proclamar la Paraula de Déu (un creient que vol fer arribar el missatge als cors dels oients). A tots -des del mossèn fins els escolans que fan les pregàries- se’ns demana esmerçar-nos en aquest servei eclesial.  Per fer aquest ministeri de Lector cal preparar-se la lectura i llegir-la unes quantes vegades fins que s’arribi a entendre.

Però la Paraula de Déu no només cal comprendre-la, sinó que se’ns convida a viure-la. I això és difícil. Sovint fins i tot ens agrada un text, però no en sabem treure res per a la nostra vida, no ens diu res. Viure la Paraula vol dir que il·lumini la nostra vida, que la sapiguem aplicar a les circumstàncies que vivim, que més enllà de la paràbola o de les paraules de Jesús o fets i miracles de la seva vida, hi sapiguem sentir la crida de Déu a respondre als reptes de la vida seguint la seva voluntat. Així la Paraula de Déu esdevé sempre una crida a la conversió, a estar oberts a Déu, a dir-li, com Samuel: “Parleu, Senyor, que el vostre servent us escolta”.

Mn. Antoni Roca  


Llamar

E-mail

Cómo llegar