“PELS CAMINS DEL MÓN HE SEGUIT UNA CRIDA (2)”

L’estada a Rubí fou de set anys. Els dos primers vaig anar com a vicari destinat a la parròquia de Sant Pere, la parròquia antiga, la del centre.

Va ser aquí on el meu treball pastoral es va centrar principalment amb els joves. Hi ajudà el treball de conjunt amb parròquies veïnes: Molins de Rei, El Papiol i Castellbisbal. Així van néixer el que en dèiem els Aplecs: trobades més o menys mensuals de joves al diumenge en llocs – ermites, masies, etc.- on hi havia un treball de reflexió i diàleg en grups i la celebració de l’Eucaristia. També celebracions de la Pasqua amb els altres grups dels pobles citats (recordo Pasqües al Brull, a  la parròquia de l’Alfar (parc del Montnegre i Corredor), etc. Ben aviat el grup dels Aplecs s’integrà en un moviment que anava emergint en les barriades de Barcelona: la JOBAC (Joves cristians de Barris), al davant de la qual hi participaven joves capellans de molta empenta i que eren companys meus del Seminari: Josep Soler Llopart, Xavier Morlans, Josep M  Fisa, Jaume Grané, Quim Cervera, etc. el moviment estava integrat per grups de Revisió de Vida, a l’estil de la JOC i del seu fundador el sacerdot belga Joseph Cardijn (1882-1967). El 1965 el papa Pau VI el nomenà bisbe i Cardenal, en reconeixement al seu treball pel compromís social de l'Església catòlica en els començaments del segle xx.

Va ser un bé gran per a la joventut i per a mi, participar en la Jobac, a l’interior de la qual es refermà la vocació a ser joves cristians immersos en les parròquies i a la nostra diòcesi.

Juntament amb aquest treball hi hagué la potenciació dels grups de Confirmació, Vaig participar en un grup que en dèiem “Comunitat” que ens reuníem cada divendres, al davant del qual hi havia el rector: Mn. Joaquim Brustenga. També a Rubí vaig ser consiliari d’un grup dels Equips de la Mare de Déu, i consiliari dels centres d’esplai, primer de l’Eixam, de Sant Pere, i després de La Rutlla de la parròquia de Santa Maria , al barri de Les Torres, de Rubì, on, per primera vegada vaig ser responsable  d’una parròquia. Alternava aquesta tasca amb la de responsable de la pastoral de joves. A Santa Maria, als 32 anys, vaig començar els primers passos de rector... La següent etapa va ser quan vaig deixar Rubí per ser Rector de Piera, a la comarca de l’Anoia. Era el 8 de setembre de 1984, festa Major i festa de la titular de la parròquia que jo, acompanyat pels meus pares, vaig ser presentat a la comunitat parroquial de Santa Maria de Piera. (continuarà)

Mn. Anton Roca

Però tornem on va començar pròpiament el meu ministeri: Sant Boi de Llobregat. Hi vaig ser enviat des del Seminari per fer-hi l’etapa pastoral i diaconal. Hi arribava el 20 de maig de 1970, festa de Sant Baldiri. Al principi alternava l’acabament dels estudis i els caps de setmana a la parròquia: poc a poc em vaig introduir en la catequesi, es va crear un grup de joves, força nombrós, també es creà un centre d’esplai, amb equip de monitors. Vaig anar de Colònies amb ells... Implicat en la pastoral sacramental: dirigia els cants a la missa, etc. Així vaig arribar a l’ordenació de prevere el 7 d’abril de 1974. A finals d’aquest mes ja em destinaven de vicari a Santa Perpètua de Mogoda, on hi havia rector (Mn. Ramon Boldú) i vicari (Mn. Josep Serra). El Vallès, pels qui som del Baix Llobregat, ens és, en general, bastant desconegut. No tenim tendència a anar-hi. També passa al revés: gent del Vallès es perden  per anar al Baix Llobregat: tots els pobles els troben igual, enganxats... Vaig anar a Sant Perpètua de Mogoda i vaig haver d’enfrontar-me a una realitat nova: no coneixia ningú i, a més, amb un vicari jove que ja portava tot el referent als infants i joves. Santa Perpètua de Mogoda és un poble del Vallès Occidental. Llavors ja s’havia fet, adossat al poble, el barri de “Comillas”.  Fou a Santa Perpètua on vaig conèixer Mn. Mateu Santacana, rector aleshores de Montmeló. En les reunions coincidíem perquè érem del mateix arxiprestat. Recordo que vaig anar de campaments amb el grup parroquial que es deia “El refugi”. Vaig fer-hi amistats, portava un equip de matrimonis del moviment de Pobles i Comarques. Tot i parlar de 50 anys enrere encara hi tinc alguna relació amb alguna família. En aquests 3 anys que vaig estar aquí vaig decantar la meva acció pastoral en un petit poble del costat: Polinyà, tocant a Sabadell. Tot  i no ser-hi rector de fet jo me’n cuidava de tot: les misses, els sagraments, catequesi i, sobretot, dels joves: joves que, la majoria, no s’acostaven a la parròquia. Però fèiem alguna missa jove... L’anècdota que recordo es que amb el meu citroen Dyane 6 vàrem anar a les 6 hores de la cançó catalana a Canet. Tornàvem a les 8 del matí, a punt de començar la missa del diumenge... Eren altres temps. Vàrem passar 3 anys i a l’octubre del 1977, quan Tarradellas tornava, jo marxava cap a un altre indret: Rubí.  (continuarà)

               Mn. Anton Roca