Parròquia de Sant Vicenç màrtir, Sant Vicenç dels Horts
Parròquia de Sant Vicenç màrtir,Sant Vicenç dels Horts

Parròquia de Sant Vicenç Màrtir

Rector:

Mn. Antoni Roca i Roig, rector
Diaca Adscrit: Mn. Jordi Mondragón Bricullé
Mn. Vicenç Ramon Castells Roca, DP, adscrit
Mn. Rafael Galofré Casas, DP, adscrit

Adreça:

Pl. Sant Jordi, 4-6
08620 - Sant Vicenç dels Horts

Telèfon:

93 656 02 01

Correu electrònic:

Web:

Horari de misses:

Dilluns: 20.00h
Dimarts a divendres: 8.00h i 20.00h
Vigílies: 20.00h
Festius: 09.00h (bil), 12.30h

Horari de despatx:

Dimecres i divendres de 18.00h a 20.00h

Capella de Sant Roc
Festius: 11.00h

(Cs): misses en castellà
(bil): misses en bilíngüe

 

Parròquia de Sant Josep

Rector:

Mn. Antoni Roca Roig

Adreça:

c. Girona, 2 bxs
08620 - Sant Vicenç dels Horts

Telèfon:

93 676 99 10

Correu electrònic:

Horari de misses:

Dilluns i divendres: 19.30h (celebració de la Paraula)
Dimarts i dijous: 19.30h
Vigílies: 18.30h
Diumenges: 11.00h (Cs)

Horari de despatx:

Dijous, de 18.00h a 19.30h

(Cs): misses en castellà
(bil): misses en bilíngüe

 

Parròquia de Sant Antoni de Pàdua

Rector:

P. Faustí Gutiérrez Díez, SDB rector
P. Ramon Cusidó i Ferràs, SDB vicari

Adreça:

c. Carme Llinàs, 1
08620 - Sant Vicenç dels Horts

Telèfon:

93 656 16 55

Correu electrònic:

Web:

Horari de misses:

Dimarts, dimecres i divendres: 20.00h (Cs)
Dijous: 20.00h
Vigílies: 20.00h i 21.00h (Camí Neocatecumenal)
Festius: 11.00h (Cs); 12.00h al Centro Amigos; 13.00h Capella Sant Antoni
ESTIU (agost):
Festius: 11.00h (Cs) i 13.00h (Capella de Sant Antoni)

Horari de despatx:

Dimarts i dijous de 18.45h a 19.45h

Capella de Sant Antoni

Festius: 13.00h (l'ultim diumenge de mes, Cs/bil)

Mare de Déu del Carme (Centro Amigos)
Festius: 12.00h (Cs)

(Cs): misses en castellà
(bil): misses en bilíngüe

 

 

 

Parròquia de Sant Vicenç mr.

Sant Vicenç dels Horts

L’EXPERIÈNCIA D’ESTAR MALALT

 

La majoria dels mortals passen un moment o altre per aquesta situació. A vegades la malaltia esdevé molt greu, d’altres, per sort, no tant. El món que gira a l’entorn de la malaltia és ampli i divers: operacions, ingressos a hospitals, caigudes, gent impossibilitada, tanta gent afeblida per la vellesa, etc. etc.

Tot això pensava aquests dies que, per malaltia, m’ha tocat passar per l’hospital, per urgències, per planta, haver de passar per uns dies de descans perquè així ho requeria la pneumònia que m’havien diagnosticat...

De fet  no diré cap novetat, ni descobriré les “Amèriques”. És el nostre pa de cada dia... Pel capellà, pels qui es dediquen al servei de la salut, és una realitat amb la qual et trobes dia per altre.

No obstant, una mica diferent és quan tu ets el malalt. Una cosa és visitar el malalt, li dones tots els consols i després te’n vas, i una altra cosa és quedar-te a l’hospital amb la teva malaltia, sol o ben acompanyat en un context que no és el teu, en un box que tot ell parla de provisionalitat, on els malalts estan atapeint aquells espais on, malgrat tot, una colla de metges, infermeres, personal de neteja van fent els seus serveis...   

En el seu interior, si el malalt no està greu i té capacitat per raonar, pensa en ell i el seu entorn: el do i la fragilitat de la salut! També fa una reflexió en la pròpia caducitat: la majoria de gent que trobes a urgències són gent gran que estan –estem- més exposats a contraure malalties. I vénen al cap preguntes com ara: si ve el cas, hi estarem preparats? ¿Sabrem passar de la rebel·lió a viure en pau el que la vida ens depari? La fe ens fa viure amb confiança i esperança... i també bon humor per encarar les “cosetes” que van sortint pel camí.

Més reflexions encara: Gràcies al servei dels nostres hospitals i els seus servidors!. En general trobes gent magnífica, gent amb vocació. També és d’admirar la gent que acompanya el malalt: potser l’esposa, els fills, els germans... En els box sents comentaris, converses... Hi ha tendresa, paciència, comprensió, sacrifici. Darrere potser hi ha famílies desestructurades, famílies amb molts problemes... però l’espurna de l’amor familiar es manté, i això fa pensar, i produeix admiració.

També el propi malalt sent –és el meu cas- com una sensació d’indignitat per com la gent (la família, la feligresia, els amics, els companys en el ministeri) et mostra afecte, està prop teu, t’acompanya, prega per tu, es preocupa, et vol ajudar... Em surt de seguida un sincer “Senyor, no sóc digne...” i un “¿qui sóc jo perquè...?” , però a la vegada, és clar, em surt l’agraïment i el ferm propòsit de no defraudar ningú, segons les meves possibilitats, en el meu ministeri i servei als germans.

 

Mn. Antoni Roca 


Llamar

E-mail

Cómo llegar