LA BELLESA DE L’ART

Hi ha moltes maneres d’omplir uns dies de vacances: descansar, a la muntanya o al mar - o a casa!-.Potser pels joves les vacances són principalment uns dies de diversió, o les vacances uns dies on també pots trobar estones de recés, exercicis espirituals... A vegades les vacances poder ser un temps per viatjar, veure món i en aquest context poden ser una magnífica ocasió per descobrir la bellesa de l’art que hi ha en els llocs que visites. Normalment moltes vegades les vacances són una barreja de tot plegat: convivència amb qui fas les vacances, un temps per descansar, hi ha temps per divertir-te i hi ha temps per visitar llocs que tenen un encant: la bellesa d’un paisatge, un retaule barroc, una petita església romànica, una catedral gòtica, un claustre renaixentista o barroc, un quadre de la Immaculada, de Ribera, una façana d’estil plateresc, una plaça Major que és una meravella, uns convents plens d’història i art... Estic pensant en la setmana passada que vaig ser a Salamanca... Quantes coses vàrem veure! moltes, potser d’aquí quatre dies, ja no les recordaré, però una cosa és segura, mentre les veia, gaudia... La bellesa arquitectònica, la bellesa de la pintures, la bellesa d’un concert d’orgue. Un pot tenir un decantament especial per un estil: a mi m’agrada la sobrietat del romànic, la cadència del gregorià, però sé reconèixer l’esplendor del barroc, el Messies de Haendel, la Missa de Rèquiem d’en Mozart o la Passió de Sant Mateu de Joham Sebastian Bach... i en qualsevol estil hi puc descobrir la bellesa que ens fascina, que ens eleva, que ens acosta a Déu, és clar si darrere hi ha la bellesa de l’art o l’art de la bellesa.

Cada vegada dono més gràcies a Déu per la bellesa de la natura i per la bellesa que pot sortir de la ment humana, i per totes aquelles persones que al llarg de la meva vida m’han iniciat en el camí de la bellesa i la bondat. Però també lamento la capacitat dels humans de fer el mal i de fer pífies que no valen res i que fan més lleig el nostre món. Tots n’hem de demanar perdó.

Mn. Anton Roca