Parròquia de Sant Vicenç màrtir, Sant Vicenç dels Horts
Parròquia de Sant Vicenç màrtir,Sant Vicenç dels Horts

INFORMACIONS

 

*Càritas Interparroquial (+)

 

* Fer donatius a la Parròquia a través de "bizum" (+)

 

*cursets pre-matrimonials (+)

 

* Resum Econòmic any 2023 (+)

 

*Fulls Dominicals del Bisbat de l'any actual i anteriors (+)

 

*Montserrat TV (+)

 

*Montserrat ràdio (+)

 

*Ràdio Estel en directe (+)

 

 

 

Parròquia de Sant Vicenç mr.

Sant Vicenç dels Horts

 

* Com fer donatius a la Parròquia a través de "bizum" (+)

“PELS CAMINS DEL MÓN HE SEGUIT UNA CRIDA”

Ho diu la cançó... Doncs sí: avui fa 50 anys que era ordenat prevere a l’església de Sant Baldiri de Sant Boi de Llobregat. Tenia 26 anys. Sóc de Corbera; els meus pares tenien una botiga i l’estanc. Som tres germans: dues germanes i jo, al mig. Vaig entrar al Seminari Menor (la Conreria) a punt de fer els 13 anys. D’on em vingué la vocació? El contacte amb la parròquia, essent escolà? El testimoni dels mossens de la parròquia, molt propers a la gent? L’ambient de casa? No ho sé. Déu parla de moltes maneres. Fou en una xerrada espiritual als escolapis de Sabadell que vaig pensar que Déu em cridava a ser capellà... Dit i fet: al setembre de l’any 1960 entrava a la Conreria. Podem pensar: i un nen de 12 anys pot tenir idea del què és ser capellà? Ho anirà veient a mida que vagi creixent: la vocació pot anar madurant i a cada època es va plantejant, d’acord amb l’evolució de la persona. Entrar al Seminari és començar un camí obert que pot tenir molts finals. El meu camí va ser reafirmar-me en la decisió que havia pres.

Però tornem on va començar pròpiament el meu ministeri: Sant Boi de Llobregat. Hi vaig ser enviat des del Seminari per fer-hi l’etapa pastoral i diaconal. Hi arribava el 20 de maig de 1970, festa de Sant Baldiri. Al principi alternava l’acabament dels estudis i els caps de setmana a la parròquia: poc a poc em vaig introduir en la catequesi, es va crear un grup de joves, força nombrós, també es creà un centre d’esplai, amb equip de monitors. Vaig anar de Colònies amb ells... Implicat en la pastoral sacramental: dirigia els cants a la missa, etc. Així vaig arribar a l’ordenació de prevere el 7 d’abril de 1974. A finals d’aquest mes ja em destinaven de vicari a Santa Perpètua de Mogoda, on hi havia rector (Mn. Ramon Boldú) i vicari (Mn. Josep Serra). El Vallès, pels qui som del Baix Llobregat, ens és, en general, bastant desconegut. No tenim tendència a anar-hi. També passa al revés: gent del Vallès es perden  per anar al Baix Llobregat: tots els pobles els troben igual, enganxats... Vaig anar a Sant Perpètua de Mogoda i vaig haver d’enfrontar-me a una realitat nova: no coneixia ningú i, a més, amb un vicari jove que ja portava tot el referent als infants i joves. Santa Perpètua de Mogoda és un poble del Vallès Occidental. Llavors ja s’havia fet, adossat al poble, el barri de “Comillas”.  Fou a Santa Perpètua on vaig conèixer Mn. Mateu Santacana, rector aleshores de Montmeló. En les reunions coincidíem perquè érem del mateix arxiprestat. Recordo que vaig anar de campaments amb el grup parroquial que es deia “El refugi”. Vaig fer-hi amistats, portava un equip de matrimonis del moviment de Pobles i Comarques. Tot i parlar de 50 anys enrere encara hi tinc alguna relació amb alguna família. En aquests 3 anys que vaig estar aquí vaig decantar la meva acció pastoral en un petit poble del costat: Polinyà, tocant a Sabadell. Tot  i no ser-hi rector de fet jo me’n cuidava de tot: les misses, els sagraments, catequesi i, sobretot, dels joves: joves que, la majoria, no s’acostaven a la parròquia. Però fèiem alguna missa jove... L’anècdota que recordo es que amb el meu citroen Dyane 6 vàrem anar a les 6 hores de la cançó catalana a Canet. Tornàvem a les 8 del matí, a punt de començar la missa del diumenge... Eren altres temps. Vàrem passar 3 anys i a l’octubre del 1977, quan Tarradellas tornava, jo marxava cap a un altre indret: Rubí.  (continuarà)

               Mn. Anton Roca


Llamar

E-mail

Cómo llegar