Parròquia de Sant Vicenç màrtir, Sant Vicenç dels Horts
Parròquia de Sant Vicenç màrtir,Sant Vicenç dels Horts

 

Parròquia de Sant Vicenç Màrtir

Rector:

Mn. Antoni Roca Roig, rector
Mn. Mario Pardo Hernansanz, diaca adscrit
Mn. Vicenç Ramon Castells Roca, DP, adscrit
Mn. Rafael Galofré Casas, DP, adscrit

Adreça:

Pl. Sant Jordi, 4-6
08620 - Sant Vicenç dels Horts

Telèfon:

93 656 02 01

Correu electrònic:

Web:

Horari de misses:

Dilluns: 20.00h
Dimarts a divendres: 8.00h i 20.00h
Vigílies: 20.00h
Festius: 09.00h (bil), 12.30h

Horari de despatx:

Dimecres i divendres de 18.00h a 20.00h

Capella de Sant Roc

Festius: 11.00h

(Cs): misses en castellà
(bil): misses en bilíngüe

 

Parròquia de Sant Josep

Rector:

Mn. Antoni Roca Roig, rector
Mn. Mario Pardo Hernansanz, adscrit

Adreça:

c. Girona, 2 bxs
08620 - Sant Vicenç dels Horts

Telèfon:

93 676 99 10

Correu electrònic:

Horari de misses:

Dilluns i divendres: 19.30h (celebració de la Paraula)
Dimarts i dijous: 19.30h
Vigílies: 18.30h
Diumenges: 11.00h (Cs)

Horari de despatx:

Dijous, de 18.00h a 19.30h

 

(Cs): misses en castellà
(bil): misses en bilíngüe

 

Parròquia de Sant Antoni de Pàdua

Rector:

P. Faustí Gutiérrez Díez, SDB rector
P. Ramon Cusidó i Ferràs, SDB vicari

Adreça:

c. Carme Llinàs, 1
08620 - Sant Vicenç dels Horts

Telèfon:

93 656 16 55

Correu electrònic:

Web:

Horari de misses:

Dimarts, dimecres i divendres: 20.00h (Cs)
Dijous: 20.00h
Vigílies: 20.00h i 21.00h (Camí Neocatecumenal)
Festius: 11.00h (Cs); 12.00h al Centro Amigos; 13.00h Capella Sant Antoni
ESTIU (agost):
Festius: 11.00h (Cs) i 13.00h (Capella de Sant Antoni)

Horari de despatx:

Dimarts i dijous de 18.45h a 19.45h

Capella de Sant Antoni

Festius: 13.00h (l'ultim diumenge de mes, Cs/bil)

Mare de Déu del Carme (Centro Amigos)
Festius: 12.00h (Cs)

(Cs): misses en castellà
(bil): misses en bilíngüe

 

Col.laboradors/escrits al Full 2020

CONEIXEMENT I SAVIESA

Els cristians vivim el progrés com una resposta al pla de Déu en la creació. Al setè dia Déu descansà i deixà el món en mans nostres. El progrés és, doncs, per al creient un repte, un compromís, una obligació. Però també tenim el deure de ser crítics amb el progrés, d’avaluar si és conforme al pla de Déu. Aquesta setmana ho he discutit amb un amic en relació amb una de les manifestacions del progrés: el creixement de les informacions i els coneixements.

 

Segons els experts, el ciberespai creix a raó de 7 milions de pàgines cada dia. Fa només deu anys la informació existent a tot el món pesava 40 petabytes. Avui pesa un milió de petabytes. Dir amb altres paraules, fa deu anys el conjunt de la informació que hi havia disponible pesava com un maduixot madur. Avui pesa una tona i mig. 

 

Una primera mirada del cristià, compartida amb la majoria de no creients, és d’admiració i satisfacció per aquests avenços. Una segona, complementària, compartida amb una minoria de no creients, és crítica.

 

Per què? Cinc segles abans de Crist, Publi Siro ja deia: «És savi, no el que coneix moltes coses, sinó el que coneix les coses essencials». És la diferència entre coneixements i saviesa. No fa gaire el científic Isasac Asimov deia una cosa semblant: «El més trist de la vida actual és que la ciència guanya en coneixement més ràpidament que la societat en saviesa».

 

Aquestes denúncies sobre la diferència entre coneixements i saviesa em recorden les paraules de Jesús: «T’enalteixo, Pare, senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos» (Lc 10, 21). 

 

Lluny de la meva intenció menysprear el coneixement, ben al contrari. Però em pregunto com a cristià si em preocupa més la societat del coneixement o la de la saviesa? I és que la fe té molt més a veure amb la saviesa que amb el coneixement.

 

Joan Ferrés Prats(26 gener 2020)
 

LES LÒGIQUES DE L’AMOR
L’amor és una realitat complexa, que pot seguir lògiques molt
diferents, fins i tot contradictòries. Una de les lògiques de l’amor queda
reflectida en aquesta divertida cita del biòleg evolutiu britànic J. S. Haldane:
«Em llançaria a un riu sense pensar-m’ho dues vegades per salvar dos dels
meus germans o vuit dels meus cosins».
Quina és la lògica d’aquesta cita? Se suposa que estimem més els
germans que els cosins, de manera que per motivar-me a fer un acte heroic
necessitaria més del doble de cosins que de germans. És una lògica de
l’amor similar a la d’aquells pares que s’estimen més un fill que un altre
perquè el primer s’ho mereix més, s’ho guanya més, els dona més
satisfaccions.
Són lògiques de l’amor que tenen la seva coherència, però és una
coherència molt propera a l’amor propi: els germans són biològicament més
propers a mi que els cosins, d’alguna manera són més jo. I el fill que s’ho
mereix més també és més proper a mi perquè em satisfà més, m’omple
més. En definitiva, la lògica d’aquest amor ve a ser: m’estimo a mi mateix
en ells, m’estimo a través d’ells.
Per descomptat, la lògica de l’amor al que ens crida Jesús a
l’Evangeli té una coherència diferent: estimo més al que ho necessita més.
Segurament el fill que no s’ho mereix tant és precisament per això el que
necessita més amor. I segurament com més ens allunyem del nostre entorn
proper més necessitats descobrirem. En aquesta lògica el punt de
referència no sóc jo, són els altres. No és el grau de satisfacció personal,
és el grau de necessitat. Jesús és el millor exemple d’aquesta segona lògica.
A mi, però, Jesús no em serveix només com a exemple. També el
necessito com a força. Tan sols amb la força del seu Esperit puc ser capaç
d’anar purificant cada vegada més la lògica del meu amor.
Joan Ferrés Prats (198 gener 2020)

LA FRAGILITAT DE LA RAÓ

Fa uns anys vuit jutges de l’estat d'Israel van haver de revisar centenars de peticions de llibertat condicional. Uns investigadors van analitzar la seva feina. Els jutges van dedicar una mitjana de sis minuts a cadascun dels casos, que els eren presentats en un ordre aleatori. Els investigadors van buscar correlacions entre les decisions dels jutges i el moment en què les van prendre, en relació amb les tres pauses per esmorzar, dinar i sopar.

Els jutges només van concedir un 35% de les peticions, però un 65% de les concessions les van fer immediatament després de les pauses pels àpats. Durant les dues hores abans de cada àpat la quantitat d'aprovacions va anar baixant de manera gradual, fins arribar gairebé a zero immediatament abans de cada pausa. Les decisions dels jutges, que havien intentat ser del tot justos, del tot professionals, del tot racionals, van estar condicionades, doncs, pel fet de si emetin els veredictes quan començaven a tenir gana o quan ja estaven tips.

Per què explico això? Quan en els mitjans es pregunta a persones entrevistades si són creients o no, és freqüent que justifiquin les respostes negatives amb arguments com «Jo només crec en la raó» o «Jo en tinc prou amb la raó».

Déu me’n guard de menystenir la raó, un do de Déu que ens dignifica com a persones, però experiències com la investigació feta a Israel posen de manifest com de fràgil és la raó, com de vulnerables i limitats som quan creiem que ens guiem per la raó.

Com a creient dono gràcies a Déu pel do de la raó, però també per l’oportunitat de complementar-la amb el do de la fe.

 

Joan Ferrés Prats(11 gener 2020)
 

DOS GRANS VALORS

Aquests dies, en començar un nou any, m’ha vingut al cap una conferència que va fer el Josep Guardiola ja fa un temps aquí a Catalunya. L’havien convidat a parlar sobre el tema del lideratge a partir de la seva experiència en el món del futbol, i es va centrar en el que per mi són dos dels valors fonamentals de la vida. I són, curiosament, dos valors eminentment cristians. Deia en Pep Guardiola:

 

-       «L’únic que busco de veritat, de veritat, de veritat a la vida i a la meva feina és que m’estimin. I a tots ens passa el mateix. Hem de trobar, doncs, el que ens agrada a cadascú. Aquest és el quid del lideratge. Els nens, per exemple, no poden aprendre si no els agraden els seus professors, si no se senten estimats per ells».

 

El primer valor és, doncs, l’amor. Fins i tot a la feina. Fins i tot a l’aprenentatge. L’amor (estimar i ser estimats) és el secret per aconseguir que les persones  rendim, perquè puguem extreure el millor de nosaltres mateixos. Estimar i ser estimats, que és el nucli de la fe cristiana, és també el secret d’una existència plena i fecunda.

 

La vida, però, és molt complexa, molt complicada, tant que no n’hi ha prou amb la bona voluntat d’estimar. Les dificultats amb les que topem a la vida queden molt ben exemplificades, segons el Pep Guardiola, en el món del futbol:

- «Però estimar no és fàcil. Cada vegada que faig una alineació deixo deu jugadors sense jugar. I s’enfaden. S’enfaden perquè senten que no els estimo i que sí que estimo als que faig jugar. Ells reben que no els estimo».

 

Cal, doncs, un segon valor, que per a l’entrenador català és la resiliència, la capacitat de fer front a les adversitats: «Hem de saber gestionar la frustració», conclou en Pep Guardiola.

 

Penso com a cristià en Jesús a la creu: capacitat d’estimar i capacitat d’assumir la frustració, capacitat de morir per viure.

 

Joan Ferrés Prats( 5 gener 2020)


Llamar

E-mail

Cómo llegar