Parròquia de Sant Vicenç màrtir, Sant Vicenç dels Horts
Parròquia de Sant Vicenç màrtir,Sant Vicenç dels Horts

INFORMACIONS

*Activitats parroquials de la setmana  (+)

 

*Fulls Dominicals del Bisbat de l'any actual i anteriors (+)

 

*Coronavirus: Informacions, actualitat, activitats,  retransmissió de misses per TV. i altres  (+)

 

*Montserrat TV (+)

 

*Montserrat ràdio (+)

 

*Ràdio Estel en directe (+)

Col.laboradors/escrits 2021

SORTIM!

En el Congrés de laics que es va celebrar a Madrid aviat farà un any, hi havia una gran pancarta amb l’eslògan “Iglesia en salida”. I el títol del nou pla pastoral de l’arquebisbat de Barcelona és “Sortim!”.


        Són missatges que no tenen res a veure amb els que se’ns donaven als cristians quan jo era jove. Abans ens deien que l’important era anar a l’església. Ara se’ns diu que l’important és sortir-ne.

 
        Abans semblava que eres molt més bon cristià com més temps passaves a l’església. Ara sembla que no ets bon cristià si no en surts. De fet, el Papa Francesc diu textualment que “una església que no és en sortida no és església”, el que comporta que un cristià que no surt no és cristià.
No son pas missatges contradictoris. Son complementaris. Les lectures de l’Eucaristia d’aquest cap de setmana ho posen de manifest. L’evangelista Joan ens descriu l’elecció dels primers apòstols i deixebles. La paraula apòstol vol dir precisament enviat, és a dir, convidat a sortir. L’apòstol ha de sortir per donar testimoni de Jesús.


        Ara bé, només es pot donar testimoni de la fe si primer se n’ha fet experiència. No es pot sortir si primer no s’ha entrat. És significatiu que els deixebles li preguntin a Jesús: “Rabí -que vol dir mestre-, on t’estàs?”. I Jesús els contesti: “Veniu i ho veureu” (Jn 1, 38-39).
 Els deixebles veieren on s’estava Jesús i es quedaren amb ell aquell dia. Després d’estar amb Jesús, Andreu, un dels deixebles, va sortir per explicar el que havia descobert al seu germà Simó Pere. I llavors va ser Pere el que va entrar i va fer experiència de Jesús.


        Entenc que aquesta és la dialèctica a la que soc cridat com a cristià. No puc sortir a donar testimoni de Jesús si primer no n’he fet experiència. Però no serveix de res fer-ne experiència si després no surto a donar-ne testimoni.

 

Joan Ferrés Prats (17 gener 2021)

EN L’ANGOIXA DE LA INCERTESA

Diuen els que en saben que el cervell humà no para de crear històries. Cada vegada que una persona ha de prendre una decisió, el seu cervell elabora una història per a cadascuna de les opcions que estan en joc, servint-se de les experiències prèvies acumulades a la seva vida: “Si trio aquesta opció, em passarà això. Si trio aquesta altra, em passarà allò”. I la persona acaba decidint en funció de la història que li ofereix un final més feliç.

Els experts asseguren que prenem unes 7.000 decisions cada dia. Imaginem-nos, doncs, la quantitat d´històries que ha d’elaborar el nostre cervell per fer-nos sentir que prenem les decisions més adequades.

Els problemes per al nostre cervell sorgeixen en els moments d’incertesa, de novetat, d’inseguretat, quan no tenim cap experiència prèvia, que li permeti al cervell crear una història amb final feliç més o menys garantit.

És el que ens passa a tots ara mateix, amb motiu de la crisi sanitària i econòmica de la covid. No hi ha res en la nostra experiència passada que permeti al nostre cervell construir una història que ens doni seguretat. Per això els moments d’incertesa generen ansietat, angoixa, sensació d’indefensió.

El nostre cervell racional valora de manera negativa aquestes situacions d’incertesa, però hi ha l’opció que el cervell s’obri a la transcendència i les valori com una oportunitat.

És quan ens sentim vulnerables, quan la realitat ens supera, quan no podem controlar les coses, que tenim l’oportunitat de posar-nos en les mans de Déu Pare. La situacions d’incertesa són una oportunitat perquè deixem que sigui Déu, i no el nostre cervell, qui escrigui la nostra història, qui prengui les decisions en tots aquells aspectes que no són a les nostres mans.

Joan Ferrés Prats
 (10 gener 2021)

UN CAP D’ANY DIFERENT

És lògic que aquests dies hàgim viscut un cap d’any diferent, perquè tot l’any ho ha estat, de diferent. Si l’any 2020 ha estat condicionat pels problemes sanitaris i econòmics de la pandèmia de la covid, és normal que tant l’organització del cap d’any com els sentiments entorn als que ha girat també hagin estat condicionats per la covid.

No vull posar aigua al vi de les esperances generades aquest cap d’any, però permeteu-me una reflexió crítica entorn a alguns comentaris sentits i llegits aquests darrers dies. S’ha escrit i s’ha dit reiteradament que l’any que comença  “serà forçosament millor, perquè pitjor és impossible”.

Comprenc des de quin punt de vista es diuen aquestes coses, però em sap greu comprovar que de vegades siguem tan limitats en els nostres pensaments i sentiments. Ens comportem com els infants que són incapaços de fer front a les adversitats, d’encaixar-les.

És veritat que fins i tot els que ja tenim uns quants anys no havíem viscut mai una amenaça com la de la covid, però també hauríem de ser conscients que aquesta pandèmia està sent molt més benèvola que les que han assolat la humanitat en altres èpoques. I que fins i tot ara mateix hi ha pobles del món subdesenvolupat que pateixen guerres i epidèmies amb resultats molt més greus. Resulta, doncs, una mica frívol afirmar que el nou any no pot ser pitjor que el passat.

En aquest context, voldria començar el nou any com penso que ho hauríem de fer sempre els creients: posant-lo en mans de Déu. Demanant-li, per descomptat, el millor per a mi mateix, per als que estimo i per a tothom, però alhora obert a la seva voluntat. Que em doni forces per lluitar per aquelles batalles personals i socials en les que puc contribuir a què guanyem, i alhora que em doni humilitat per acceptar amb serenitat les situacions que no puc canviar, que em superen, que em sobrepassen.

Joan Ferrés Prats
 (3/01/21)


Llamar

E-mail

Cómo llegar